L’accés a l’aigua potable a les escoles: un dret obligatori per llei que cal garantir

Les temperatures elevades són cada vegada més habituals durant els mesos d’inici i final de curs. Aquesta situació és especialment preocupant perquè la majoria de centres educatius encara no disposen d’una climatització adequada i, en determinats moments del dia, la calor a les aules pot arribar a ser difícilment suportable.

En aquest context, garantir que l’alumnat pugui beure aigua amb facilitat no és una qüestió menor ni pot dependre únicament del fet que cada infant porti una ampolla de casa.

Una necessitat d’obligat compliment

L’article 8.1 del Reial decret 315/2025, de 15 d’abril, pel qual s’estableixen normes per fomentar una alimentació saludable i sostenible als centres educatius, determina que les escoles han d’afavorir l’accés a l’aigua mitjançant la instal·lació de fonts degudament senyalitzades que ofereixin aigua potable de manera gratuïta en els espais comuns i d’esbarjo, durant tota la jornada escolar i extraescolar, inclosos els períodes de dinar.

La norma, que va entrar en vigor fa mokt poc, el 16 d’abril de 2026, és aplicable als centres públics, concertats i privats que imparteixen segon cicle d’educació infantil, primària, educació especial, educació secundària obligatòria, batxillerat o cicles formatius de grau bàsic o mitjà.

Beure de les aixetes dels lavabos no és una solució adequada ni queda cobert el compliment d’aquest requeriment legal

Malgrat el que estableix la normativa, encara hi ha escoles on l’alumnat ha de portar obligatòriament l’aigua de casa perquè no disposa de fonts ni de punts d’aigua adequats.

Quan l’única possibilitat de beure aigua al centre són les aixetes dels rentamans dels lavabos, difícilment es pot considerar que s’estigui oferint aquest servei d’una manera adequada i digna. Les fonts haurien de trobar-se en espais comuns o d’esbarjo, estar correctament senyalitzades i permetre que els infants i adolescents puguin beure o omplir les seves ampolles amb facilitat i en unes condicions higièniques adequades.

Demanar que l’alumnat porti una ampolla reutilitzable pot ser una bona pràctica, però no pot substituir la responsabilitat de garantir l’accés gratuït a l’aigua potable dins del centre. Una ampolla es pot buidar, perdre o oblidar, i cap alumne hauria de quedar-se sense aigua per aquest motiu.

Pauses obligatòries d’hidratació

Davant les temperatures cada vegada més elevades i mentre els centres educatius no disposin d’una climatització adequada, caldria establir pauses obligatòries d’hidratació, especialment durant els episodis de calor.

Aquestes pauses haurien d’estar incorporades a l’organització de la jornada i no dependre únicament del fet que l’alumnat demani permís per beure. També caldria adaptar les activitats físiques i les que es realitzen a l’exterior, evitar les hores de més calor i assegurar que tot l’alumnat disposa d’un punt d’aigua proper.

La Inspecció educativa hauria de vetllar pel compliment de l’article 8 del Reial decret i comprovar que l’accés a l’aigua sigui real, gratuït, fàcil i adequat, i no només una possibilitat teòrica.

Una mesura necessària també en l’educació en el lleure

Aquesta necessitat no es limita a l’horari escolar. Els casals d’estiu, les colònies, els campaments, les rutes i la resta d’activitats d’educació en el lleure es desenvolupen sovint durant els mesos de més calor i combinen activitat física, exposició al sol i llargues estones a l’aire lliure.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya hauria d’establir de manera expressa les pauses obligatòries d’hidratació en totes les activitats d’educació en el lleure, especialment durant l’estiu. Aquestes pauses haurien de formar part de la programació i dels protocols de seguretat de l’activitat, adaptant-ne la freqüència a l’edat dels participants, la temperatura, l’esforç físic i les característiques de l’entorn.

Les entitats organitzadores també haurien de garantir que hi hagi prou aigua potable disponible, que els infants puguin reomplir les seves ampolles i que l’equip de monitors i monitores recordi periòdicament la necessitat de beure, sense esperar que aparegui la sensació de set.

Garantir l’accés a l’aigua i incorporar pauses d’hidratació no és interrompre l’activitat educativa: és protegir la salut i el benestar dels infants i adolescents. Davant una realitat climàtica que ja ha canviat, les escoles, les entitats de lleure i les administracions també han d’adaptar les seves pràctiques.

L’accés a l’aigua potable no pot ser un privilegi ni dependre d’haver portat una ampolla de casa. Ha de ser una garantia bàsica en qualsevol espai educatiu.

Text oficial: Reial decret 315/2025, de 15 d’abril – BOE