Començar el curs el 8 de setembre o després de l’11: quina diferència educativa hi ha?

Quina diferència real hi ha, des del punt de vista educatiu, entre començar el curs escolar el 8 de setembre o fer-ho després de la Diada? Aquesta és una pregunta que encara avui no he aconseguit respondre.

Començar el curs el 8 de setembre o després de l’11: quina diferència educativa hi ha?

Quina diferència real hi ha, des del punt de vista educatiu, entre començar el curs escolar el 8 de setembre o fer-ho després de la Diada? Aquesta és una pregunta que encara avui no he aconseguit respondre.

L’any 2022, el conseller d’Educació de torn, Josep Gonzàlez-Cambray, va decidir avançar l’inici del curs escolar als primers dies de setembre. Segons va afirmar, la decisió responia a «criteris educatius». Personalment, encara no he trobat cap explicació prou lògica i convincent que demostri quins beneficis educatius comporta començar uns dies abans. Més aviat, aquella mesura va semblar una decisió precipitada i poc consensuada, gairebé una rebequeria política, sense valorar adequadament totes les seves conseqüències.

Pot semblar que avançar una setmana el començament de les classes és un canvi menor. Tanmateix, una decisió com aquesta pot afectar profundament altres àmbits educatius, especialment l’educació no formal i, de manera molt directa, l’educació en el lleure.

Durant molts anys, els primers quinze dies de setembre havien estat un període important per als casals infantils. Ho eren especialment a les zones turístiques, com els pobles de la Costa Brava, on la temporada laboral i turística s’allarga, com a mínim, una setmana més. Moltes famílies continuen treballant durant aquells dies i necessiten un espai segur, educatiu i de confiança per als seus fills i filles.

Els casals de setembre complien perfectament aquesta funció. Eren un suport molt necessari per a les famílies treballadores, però també un incentiu econòmic important per a les petites empreses i entitats de serveis educatius i de lleure. A més, i això no ho hauríem d’oblidar, eren espais educatius en els quals els infants convivien, jugaven, descobrien el seu entorn i s’ho passaven molt bé.

Allargar les vacances d’estiu fins després de l’11 de setembre tampoc hauria de significar necessàriament reduir els dies lectius. El calendari escolar es podria redistribuir evitant alguns dels dies festius dispersos durant el curs que sovint acaben convertint-se en ponts. Aquests dies sense escola, repartits de manera irregular, generen moltes més dificultats organitzatives a les famílies que no pas una setmana sencera i previsible al començament de setembre.

Per a molts pares i mares treballadors, cada dia festiu intercalat dins del curs representa haver de decidir amb qui es queden els fills, demanar ajuda als avis, reorganitzar horaris laborals o contractar algun servei puntual. En canvi, els casals de setembre oferien una resposta planificada i estable durant un període en què, especialment a les zones turístiques, moltes famílies encara es troben en plena activitat laboral.

Però l’avançament del curs no només ha perjudicat els casals i les famílies. També ha tingut una conseqüència important sobre la formació dels futurs monitors i directors d’activitats d’educació en el lleure.

Aquelles dues primeres setmanes de setembre eren aprofitades per molts estudiants universitaris per obtenir el títol de monitor/a o de director/a. Era un moment especialment adequat: les vacances universitàries encara no havien acabat i els joves disposaven de temps per seguir una formació intensiva abans de reprendre els estudis.

Per a les escoles d’educació en el lleure, el setembre constituïa un tercer gran període de formació intensiva, juntament amb les vacances de Nadal i de Setmana Santa. Aquesta tercera convocatòria permetia distribuir millor l’oferta formativa al llarg de l’any i facilitava que més persones poguessin accedir a les titulacions oficials del sector.

A la Costa Brava, organitzar aquests cursos durant els mesos de juliol i agost és especialment difícil. A l’estiu, una gran part de la població jove treballa en l’hostaleria, el comerç, els serveis turístics, els casals, els càmpings o altres activitats de temporada. Precisament quan hi ha més demanda de professionals del lleure, moltes persones no disposen de temps per formar-se.

Per això, els primers dies de setembre eren una oportunitat gairebé imprescindible. Amb l’avançament del calendari escolar, les escoles d’educació en el lleure hem perdut, a la pràctica, una tercera part dels períodes anuals disponibles per organitzar cursos intensius.

Si realment les decisions sobre el calendari es prenen d’acord amb criteris educatius, també s’haurien de tenir en compte les condicions físiques en què s’ha d’educar. És difícil defensar pedagògicament que els infants hagin de tornar abans a unes aules sobreescalfades en les quals gairebé no es pot treballar amb normalitat. Mentre no disposem d’escoles ben aïllades, adaptades a les noves condicions climàtiques i correctament climatitzades, començar el curs després de l’11 de setembre permetria, com a mínim, retardar una setmana l’entrada dels infants i del professorat a unes aules que, durant els episodis de calor, es converteixen en autèntics forns. Pot semblar poca cosa, però, davant l’augment de les temperatures, aquesta setmana també és important.

I tot això s’ha produït sense que ningú hagi explicat de manera prou clara quins són els famosos «criteris educatius» que justifiquen la mesura. Quina millora pedagògica concreta aporta començar el dia 8 en lloc de fer-ho després de l’11 de setembre? Compensa aquesta suposada millora la desaparició dels casals de setembre, les dificultats afegides per a les famílies, el perjudici per a les petites empreses de lleure, la reducció de les oportunitats formatives per als futurs monitors i directors i el retorn anticipat a unes aules que encara no estan preparades per afrontar la calor extrema?

El calendari escolar no afecta únicament les escoles. Condiciona tota una xarxa formada per famílies, infants, joves, universitats, entitats educatives, empreses de serveis, administracions locals i escoles d’educació en el lleure. Per això, qualsevol modificació s’hauria de decidir escoltant tots els sectors implicats i analitzant-ne les conseqüències reals sobre el territori.

Potser ha arribat el moment de revisar aquella decisió i de fer-ho sense prejudicis. No es tracta de defensar més vacances perquè sí, sinó de construir un calendari més coherent amb la realitat social, laboral i climàtica de cada territori. Un calendari que garanteixi els dies lectius necessaris, però que també preservi els espais educatius no formals, faciliti la conciliació familiar, permeti formar els professionals que després hauran d’acompanyar els nostres infants i joves i protegeixi la comunitat educativa davant unes temperatures cada vegada més extremes.

Fins que no s’aporti una explicació més sòlida, continuarem preguntant-nos quina diferència educativa hi ha entre començar el curs el 8 de setembre o fer-ho després de l’11. Perquè, de moment, les conseqüències negatives són ben visibles, però els beneficis educatius encara no els hem sabut trobar.