Original o fotocòpia? La identificació sanitària en activitats de lleure

En aquest article intento explicar en quins casos és més adequat demanar una fotocòpia i no l’original de la targeta sanitària individual (TSI). Això és especialment rellevant, ja que, segons la interpretació del DECRET 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, s’hauria de demanar l’original.

El marc normatiu i l’obligatorietat de la TSI

Segons les normes de l'Institut Català de la Salut (ICS), la TSI és obligatòria per accedir a qualsevol prestació mèdica, farmacèutica o quirúrgica de la sanitat pública, i totes les persones han de disposar-ne, independentment de l’edat.

A més, el Decret 267/2016 estableix que, durant l’activitat, el responsable ha de disposar de la targeta magnètica d’identificació sanitària o d’un altre document acreditatiu del dret a la prestació sanitària pública o de l’assegurança mèdica privada, si escau, de cadascuna de les persones assistents a l’activitat.

El fet que el decret especifiqui el terme “magnètica” suggereix que, tant en activitats sense pernoctació com amb pernoctació, s’hauria de requerir l’original de la targeta sanitària. No obstant això, aquesta exigència pot generar algunes disfuncions que cal tenir en compte.

El cas de les activitats sense pernoctació

En activitats com casals de vacances, no és viable demanar l’original de la TSI, ja que això implicaria retenir la targeta durant tot l’estiu. Els pares podrien necessitar-la en horaris en què el casal estigui tancat, com ara tardes i caps de setmana.

En aquest cas, per pura lògica operativa, es recomana demanar una fotocòpia de la TSI. A més, cal considerar que, si un participant necessita atenció mèdica no urgent durant l’horari del casal, normalment es contactarà amb els pares perquè siguin ells qui el portin al centre de salut.

El cas de les activitats amb pernoctació

En activitats on els infants passen diverses nits fora de casa, com colònies o campaments, la situació és diferent. En aquests casos, els pares no necessiten la TSI durant el període que dura l’activitat. Seguint una interpretació estricta del Decret 267/2016, hauríem de demanar l’original.

Tanmateix, hi ha un punt de preocupació per a moltes entitats organitzadores:

• Què passa amb la responsabilitat de custodiar l’original d’aquest document?

• Què passa si es perd o es fa un ús fraudulent de la TSI?

Per no assumir aquests riscos, algunes entitats han optat per demanar una fotocòpia fins i tot en activitats amb pernoctació.

Conclusió

Malgrat que el decret estableix que s’ha de disposar de la TSI, en activitats sense pernoctació es recomana demanar una fotocòpia, mentre que en activitats amb pernoctació, tot i que l’original sembla més adequat, moltes entitats opten per la fotocòpia per evitar problemes de responsabilitat i protecció de dades.

Per això recentment la Generalitat de Catalunya ha penjat al seu web aquest aclariment: L’article 12 del Decret d’activitats estableix que la targeta sanitària és un dels documents que s’han de portar durant l’activitat. No obstant això, els centres d’atenció primària i les farmàcies també poden acceptar una fotocòpia de la targeta sanitària on s’identifiquin clarament les dades.

Jordi Iglesias Mateo

Educador Social col·legiat i Professor de gestió, organització i marc normatiu de les activitats de lleure en les quals participen menors de 18 anys